Lloguers urbans

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a un arrendador (el propietari del local) a pagar una indemnització per clientela al seu arrendatari (qui portava el negoci), després de finalitzar el contracte de lloguer del local. En aquest cas, l'inquilí havia estat 10 anys explotant un negoci d'hostaleria en el local (per exemple, un bar o restaurant). Quan va arribar el moment de finalitzar el contracte, l'arrendador es va negar a renovar-lo i, a més, no va voler indemnitzar l'arrendatari conforme al previst a l'art. 34 de la LAU, que regula aquesta compensació econòmica quan es perd un negoci que ha generat clientela en aquest lloc.

En aquest supòsit, l'arrendatari havia complert amb el que exigeix la norma per poder reclamar, ja que va manifestar a l'arrendador la seva voluntat de renovar el contracte per altres cinc anys i a preu de mercat, però el propietari va rebutjar aquesta opció. A més, l'arrendatari no va iniciar cap altra activitat en els sis mesos següents a l'expiració de l'arrendament, un requisit que també es menciona com a necessari per poder demanar aquesta indemnització.

L'arrendador va intentar evitar el pagament amb un argument molt concret que deia que l'hostaleria no és "activitat comercial de venda al públic", que és l'expressió que utilitza l'art. 34 LAU perquè hi hagi indemnització. Però el TS no ho va acceptar. Al contrari: amplia la interpretació tradicional d'aquest concepte i deixa clar que l'hostaleria també hi entra, perquè genera clientela i perquè hi ha venda directa al consumidor en un establiment obert al públic. Amb això, el TS reforça i consolida la interpretació jurisprudencial sobre aquest punt.

En situacions de controvèrsia relacionades amb el lloguer d'un local de negoci, els nostres professionals poden assessorar-vos en la defensa dels vostres interessos.